Un dels veïns de l’immoble on visc fa un cop de porta tremebund cada vegada que surt de casa. Catapum. Pumba. ¡Eslam! als còmics. Un batzac atroç que sacseja l’edifici, ple d’esquerdes en la seva vellesa, deixant en l’aire una reverberació eixuta que torba l’ànim. L’ímpetu li assegura que la porta queda ben tancada, però la topada és de tal magnitud que proclama un comiat irrevocable en el buit de l’escala, com si pretengués també menysprear qualsevol que es mantingui dins del pis. Fins després, Maricarmen. Aquí us quedeu. Surto a buscar el tabac definitiu. La cop que un donaria després d’un emprenyament colossal amb la parella o bé encegada per una escomesa de fúria, d’aquests que impel·leixen a sortir en tromba de casa per desfer un greu greuge. El veí, per cert, sempre torna.