Un dels veïns de l’immoble on visc fa un cop de porta tremebund cada vegada que surt de casa. Catapum. Pumba. ¡Eslam! als còmics. Un batzac atroç que sacseja l’edifici, ple d’esquerdes en la seva vellesa, deixant en l’aire una reverberació eixuta que torba l’ànim. L’ímpetu li assegura que la porta queda ben tancada, però la topada és de tal magnitud que proclama un comiat irrevocable en el buit de l’escala, com si pretengués també menysprear qualsevol que es mantingui dins del pis. Fins després, Maricarmen. Aquí us quedeu. Surto a buscar el tabac definitiu. La cop que un donaria després d’un emprenyament colossal amb la parella o bé encegada per una escomesa de fúria, d’aquests que impel·leixen a sortir en tromba de casa per desfer un greu greuge. El veí, per cert, sempre torna.
Conat de dimissió
Me’n vaig però em quedo
Si la màquina escupidora de fang i insídies incumbeix a totes les democràcies contemporànies, s’entenen poc el sobresalt i els cinc dies límbics de Sánchez
Temes:
El més llegit
- Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Mor Diogo Jota, el davanter del Liverpool, en un accident de trànsit