Els eixos verds, les anomenades superilles, van polaritzar el mandat municipal anterior a Barcelona. Dues sentències han deixat en l’aire la seva tramitació, que va evitar, per les presses de l’equip de Colau, sol·licitar la modificació del Pla General Metropolità. Perquè, precisament, l’eliminació de trànsit pretenia incidir en la mobilitat metropolitana amb el necessari objectiu de reduir la contaminació per evitar les successives multes de la UE. El trànsit s’ha reduït, però els efectes col·laterals de la nova ordenació urbana no són bons. Els pisos, per exemple, a la zona de Consell de Cent han disparat el seu preu, contribuint a aquest efecte de gentrificació que tant semblava preocupar l’anterior alcaldessa i contrarestant l’efecte en el preu mitjà de l’habitatge d’altres regulacions com la reserva del 30% dels pisos per a protecció oficial o el límit en el lloguer. Ara sabem que els eixos verds tampoc podran ser sostenibles per l’alt cost del seu manteniment, aproximadament 10 vegades més que altres zones de la ciutat.