Doncs ja estem en campanya. ¿Hi ha algú a la sala impacient per votar? Un silenci profund, una quietud de migdiada de diumenge s’apodera del local imaginat. Algun entusiasta hi deu haver, segur. Però la desgana envaeix la majoria i s’intueix més participació per responsabilitat que per il·lusió. És el que hi ha. Potser no deixa de ser la lògica davallada després de temps convulsos. O el cansament que provoca la crispació política. O el temor de quedar empantanegats en un resultat que forci a provocar noves eleccions. O el recel davant la possible saturació de promeses i arengues. No més castells en l’aire, sisplau. Si s’ha de parlar de cases, millor centrar-nos en la tragèdia immobiliària.