El Sant Jordi del 2024, aquest any un dimarts, torna a ser una festa en dia no festiu. La paradoxa que demostra la potència i l’arrelament d’una convocatòria popular que és capaç d’obrir un parèntesi en la jornada laboral, de fer que llibreters, lectors i passejants s’apropiïn dels carrers i que el llibre estigui en el centre de les converses i del paisatge. La Diada de Sant Jordi és, doncs, una jornada excepcional: el dia en què els autors i els lectors se’n van junts de festa, com titulava el suplement especial d’‘abril’ publicat ahir amb EL PERIÓDICO. Però també és excepcional en el sentit que durant la resta de l’any la literatura, o el llibre com a objecte a través del qual es poden expressar tota mena d’inquietuds, curiositats i interessos, té molt més difícil situar-se en aquest lloc central que potser va tenir alguna vegada i que avui ha de compartir amb molts altres formats.
Editorial
Una festa que no necessita dies festius
Tant de bo la resta de l’any es visqués només un reflex del que suposa Sant Jordi per a la cultura en general
Una festa que no necessita dies festius /
El més llegit
- Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals
- Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre
- ‘La casa dels horrors’ d’Oviedo tenia un desmesurat consum d’aigua i una sala d’estudi per als tres nens
- Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»
- Mor d’un infart el president de la Taula del Tercer Sector, Enric Morist