Em temo que el resultat de les eleccions de diumenge no satisfarà, com va passar a Galícia, les expectatives de certa premsa ni de certs despatxos. No cometré el mateix error i explicaré als bascos el que passa al País Basc des de la distància quilomètrica. Em refugio en el sentit comú. Malgrat la progressiva integració d’EH Bildu en el sistema democràtic, la seva obsessió per no dir les coses pel seu nom (ETA va ser una organització terrorista) fa molt complicat que alguns segments de l’electorat, per molta desmemòria que hi hagi, els acabin votant per molt farts que estiguin del PNB i per molt que considerin que el PSE no és l’alternativa que hauria de ser. I aquesta incapacitat també s’expressa en els pactes. No té res a veure fer alcalde de Pamplona a una persona d’una coalició en la qual hi ha Bildu i fer lehendakari el líder d’EH Bildu. El PSE no pot fer aquest pas sense suïcidar-se. De manera que el més probable és que, com va passar a Galícia, dilluns les coses continuaran igual amb un Govern de coalició entre el PNB i el PSE fins i tot en el cas que EH Bildu quedi en primer lloc en escons.