Si altres generacions van buscar la platja sota les llambordes, la meva es va entregar al txa-txa-txa. Si feia falta, es matinava per anar a pencar o s’empalmava, però havent cremat les pistes de ball com dimonis sofrosos. ¡Quanta energia electritzant! Sempre que s’acosta l’estiu ressona en l’imaginari la cançó de Radio Futura, que va acabar convertint-se (gairebé) en himne generacional, Escuela de calor: "Arde la calle al sol de poniente. Hay tribus ocultas cerca del río esperando que caiga la noche". Mira per on, aquest 2024 es compleixen 40 anys del llançament d’aquell tema sobre un estiu tòrrid, com el que s’acosta, en una ciutat sense estiueig.