El discórrer de les campanyes electorals el carrega el diable. Aquest diumenge molts es preguntaran si les declaracions de Pello Otxandiano, qualificant ETA de "grup armat", en lloc de "banda terrorista", i situant la seva activitat en el marc d’un "cicle polític que afortunadament s’ha deixat enrere", però que el candidat d’EH Bildu es va negar a condemnar, tindran alguna repercussió en les urnes. ¿Podrien perdre els abertzales, a l’haver agitat el debat sobre la memòria del terrorisme, la primera posició que semblaven tenir al seu abast? No ho sap ningú. Fins aquesta última setmana, ETA havia estat fora del debat, i pot ser que la repercussió sigui finalment més mediàtica que electoral. Però, més enllà del que passi diumenge, tenim l’obligació de remarcar la immoralitat d’EH Bildu i com de contradictori resulta arribar a acords de govern amb una formació que blanqueja amb circumloquis i consideracions sobre "cicles polítics" una llarga etapa d’assassinats i accions criminals. ETA no hauria d’haver d’existit mai, i menys encara després del 1977.