Arriba l’estiu i es reactiva un dels conflictes més antics i evitables als nostres espais a l’aire lliure. El silenciós exèrcit de fumadors que ocupava terrasses, porteries, voreres o portes d’edificis durant els durs mesos d’hivern haurà de conviure a partir d’ara amb una majoria de ciutadans que cada vegada està menys disposada que l’insuportable fum del veí li arruïni el seu magnífic arròs amb vistes. Ha arribat el bon temps i, un any més, no es farà res per protegir els drets dels que no fumen, que seran inevitablement agredits (volent o sense voler) per uns fumadors convenientment protegits per la legislació vigent. La tantes vegades promesa nova llei antitabac, que havia per fi de prohibir el fum a les terrasses i a tots els espais públics on es produeixi una col·lisió de drets, quedarà aparcada fins a nou avís o, senzillament, fins que els polítics de torn tinguin prou coratge per enfrontar-se als gremis de tabac o restauració.