Josep Pla, esmunyedís i fascinant

No és un llibre, ni crec que l’editorial o l’autor ho pretenguin, perquè el llegeixi tothom, ni tan sols destinat a un públic més o menys ampli. Pel seu pes i grandària, però sobretot pel nombre inacabable de dades, detalls i anècdotes de tota classe que s’acumulen al llarg del seu enciclopèdic nombre de pàgines. Parlo de la biografia d’un dels grans periodistes del segle XX, Josep Pla. L’autor és el professor Xavier Pla, que titula la seva obra així: Un cor furtiu. Vida de Josep Pla. Ja des del poètic i precís títol, Xavier Pla revela la idea principal del llibre, que ens posa davant la personalitat complexa, contradictòria, esmunyedissa, enigmàtica i fascinant de l’escriptor de Palafrugell. L’autor d’El quadern gris, ens diu el seu biògraf al llarg de les seves més de 1.500 pàgines, és posseïdor d’una personalitat impossible de retratar. Fins Josep Pla mateix, el gran virtuós de la prosa del concret, dels paisatges, el menjar, les ciutats i la gent, és incapaç de descriure’s, d’aprehendre’s. Patiment davant el mirall A Josep Pla li costa terriblement parlar amb serenor i precisió sobre Josep Pla. Pateix davant el mirall. Titubeja, impugna, tanteja. I, això sí, deixa clar als seus interlocutors, una vegada i una altra, insistentment ‒amb impostura?, a la cerca de consol?, que ell és un paio gens admirable. Josep Pla no sembla caure bé a Josep Pla, algú que, com acredita la biografia, pot ser terriblement cruel i injust, però també comportar-se com el més tendre dels infants. És un treball titànic, que delectarà els amants de l’univers planià. Aclaparador. Un monument. Un llibre que cal tenir, encara que no es llegeixi, o no es llegeixi ara. I també una obra honesta. El biògraf no pretén forçar una interpretació, més o menys creativa, més o menys acabada del biografiat. Renuncia a forçar les coses i embotir Josep Pla en una forma, en un estereotip atractiu i tranquil·litzador. Ens regala, a canvi, tones d’informació, tota la informació que té, i deixa que jutgem. També per això cal donar les gràcies a Xavier Pla.

El més llegit