L’impacte de la primera superilla pròpiament dita a l’Eixample (la de Sant Antoni) i d’eixos verds com els de Consell de Cent i Girona ja pot començar a analitzar-se a través de sensacions reals i, que és més rellevant, de dades, i no només de prejudicis immobilistes o aspiracions voluntaristes. És el que pretén fer el projecte d’investigació Transequi, del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que aspira a analitzar "les implicacions de les actuacions de pacificació del trànsit sobre l’equitat interveïnal". És a dir, fins a quin punt els beneficiaris (o perjudicats) de les transformacions urbanes puntuals són només els veïns i comerciants dels carrers objecte a aquestes intervencions, o ho són el conjunt de la ciutat, o almenys del districte afectat.
Editorial
Eixample a dues velocitats
És el moment d’analitzar els resultats de superilles i eixos verds sense prejudicis i analitzant les dades

Temes:
Barcelona Urbanisme Contaminació Barcelona en Comú Ada Colau Editorials El Periódico Superilles a Barcelona
El més llegit
- Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022