El caigut heroi negre nord-americà

La saga d’Orenthal James Simpson, figura única en el panteó de popularitat i infàmia del segle XX als EUA, va arribar a la seva fi. Un càncer va acabar als 76 anys amb la vida de Simpson, simplement O. J., l’estrella de futbol americà reciclada després en estrella de Hollywood que el 1995 es va deslliurar en un sonat judici dels càrrecs per l’assassinat l’any anterior a punyalades de la seva exdona, Nicole Brown Simpson, i un amic d’aquesta, Ronald Goldman. Aquell procés va consumir l’atenció del país. També va posar la nació davant el mirall de la seva oberta i sagnant bretxa racial. Va motivar converses i debats sobre la raça, la justícia, la violència domèstica i, també, sobre la fama i els diners. I va inaugurar el descens als inferns de Simpson, un autèntic heroi caigut, que dos anys després sí que va ser considerat responsable dels assassinats en un judici civil en el qual va haver de pagar més de 33 milions de dòlars a les famílies de Simpson i Goldman i que el 2008 va entrar a la presó per un cas d’assalt, segrest i robatori a mà armada, del qual va sortir en llibertat condicional el 2017, després de complir nou dels 33 anys de la seva condemna Simpson va morir dimecres, segons va confirmar la seva família ahir en xarxes socials. Tot i que no s’informa d’on va morir, fa anys que s’havia instal·lat a Las Vegas, on va cometre aquest robatori amb violència d’articles autografiats que assegurava que eren de la seva propietat. Qualsevol que visqués el moment o hagi vist sèries de ficció o documentals centrats en el que la revista Time va anomenar "el Godzilla de les històries de diaris sensacionalistes" i en el procés que va ser batejat com "el judici del segle" sap el que aquell cas va representar per als EUA, un país on la brutal pallissa policial a Rodney King el 1991, i l’absolució dels agents, havia incendiat les tensions racials. Qualsevol recorda aquella persecució policial per les autopistes de Los Angeles mentre Simpson mirava d’escapar en el seu Ford Bronco blanc, que es va retransmetre en viu per les televisions, el precursor dels moments virals d’avui. Qualsevol recorda el judici retransmès en viu i seguit amb anhel, i e l’equip de luxe d’advocats que va aconseguir el multimilionari O. J., que va deixar enrere una infància marcada per la pobresa i les dificultats i que havia fet fortuna no només en els seus anys a l’NFL o amb les seves 30 pel·lícules a Hollywood, sinó també com a figura destacada en anuncis i com a comentarista esportiu. Aquest equip legal, del qual va formar part Robert Kardashian, va estar liderat pel lletrat negre Johnnie Cochran, que va plantar entre el jurat els dubtes sobre si el possible racisme policial va portar que es plantés entre les proves contra Simpson un guant, que teatralment durant el judici l’acusat va mirar de mostrar que era massa petit per a la seva mà. I va ser Cochran qui va deixar una frase mítica: "Si no encaixa, han d’absoldre". L’absolució Absolució és el que hi va haver, després que un jurat de majoria negra deliberés menys de tres hores després d’un judici de vuit mesos en el qual s’havien presentat altres proves físiques contra Simpson, que a més tenia un provat historial de violència domèstica contra la que va ser la seva dona, que freqüentment va portar la policia a la seva llar, i atacs rabiosos de gelosia que van seguir després del seu divorci el 1992.

El caigut heroi negre nord-americà

O. J. Simpson

Un càncer va acabar amb la vida de l’estrella de futbol americà reciclada en estrella de Hollywood que es va deslliurar en un judici dels càrrecs per l’assassinat de la seva exdona.

El més llegit