Una nova forma d’esclavitud tenalla una part significativa de la humanitat: convertir la vivenda en un bé especulatiu. Sí, resulta que el més sagrat, el més necessari, que és el lloc on vivim, s’ha convertit en la inversió més apreciada pel capitalisme. A les grans ciutats, els pisos, més que per viure, són per invertir, estalviar o senzillament especular. Aquest monstre immaterial que es diu lliure mercat, i que segons alguns gurus havia de proporcionar-nos la felicitat definitiva, ha aconseguit l’horror que els preus de la vivenda pugin a Espanya més d’un 40% en quatre anys. És un fenomen espanyol i mundial alhora: la gent fuig en massa del centre de les ciutats, que és ocupat per turistes temporals expats o simplement rendistes que amassen fortunes precisament gràcies als lloguers.