Cada vegada que entrava a la meva habitació gairebé se senyava. Li semblava espantós el pòster de tela en blanc i negre que havia penjat com a capçal del meu llit d’adolescent a la casa d’estiueig. Era la cara de Kurt Cobain amb els ulls pintats i mig serrell a la cara. El blanc i el negre estaven molt contrastats i potser va ser això el que tan poc li agradava a la meva àvia. O allò dels ulls perfilats amb Kajal.