Espero un parell d’amics asseguda a la terrassa d’un bar dels de tota la vida, entre Sant Antoni i l’embocadura del vell Barri Xino. Porto un llibre al bolso per si de cas, pels trajectes i les esperes, els diaris que va escriure Yorgos Seferis, el poeta grec d’Esmirna, durant els seus anys de soledat londinenca, lluny de les oliveres i el blau de l’Egeu, quan especulava que, en cas de ser veritat la teoria de l’adaptació al medi, la pluja constant hauria d’haver transformat els anglesos en granotes.