L’erosió de la imatge internacional d’Israel, al fer mig any de l’atac terrorista de Hamàs i els símptomes de desestabilització al Pròxim Orient són les dues conseqüències immediates de l’estratègia de terra cremada aplicada a la Franja de Gaza pel primer ministre Benjamin Netanyahu. De l’aval dels Estats Units i altres potències occidentals al dret d’Israel a defensar-se després de la massacre comesa per Hamàs s’ha passat a una pressió cada vegada ms gran perquè cessi la matança de la població civil palestina, flueixi l’ajuda humanitària i es donin les condicions perquè Hamàs alliberi els ostatges en el seu poder i Netanyahu excarceri palestins en el seu poder. El càlcul de riscos d’una extensió de la crisi a tota la regió a causa l’ubic paper de l’Iran en el conflicte ha deixat de ser teòric. S’ha passat als atacs de Hezbol·là, la subsegüent resposta israeliana en forma de bombardejos contra objectius al Líban, les operacions entorn del Iemen i contra Síria i, com a resultat final, una implicació cada vegada més efectiva de l’Iran en la crisi.