L’excepció basca

Les eleccions basques del 21 d’abril eren una de les tres inicialment previstes aquest any electoral: gallegues, basques i europees. El canvi de guió provocat per l’avançament de les eleccions catalanes del 12 de maig té una dimensió en clau espanyola: la cita catalana, a menys d’un mes de les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny, avança el test que afrontava el PSOE després del seu fracàs a Galícia –avaluar el cost de l’amnistia i el grau d’erosió pel cas Koldo– tot i que en condicions més favorables que els comicis europeus. Fins i tot així, tant els resultats com l’escenari de pactes posterior podria tenir un impacte en la legislatura espanyola. No és aquest el cas de les eleccions basques. Aquests comicis formen part de l’excepció basca. Així es va establir en la disposició addicional primera de la Constitució, que empara i respecta els drets històrics dels territoris forals, i que no només es tradueix en el règim singular de concert econòmic, sinó en la mateixa legislació electoral. L’excepció que també suposa el mapa i el clima polítics bascos impedeix fer extrapolacions en clau espanyola. El que està en joc és l’hegemonia electoral del PNB en el camp nacionalista davant l’auge de Bildu. Estem, en primer lloc, davant un duel entre abertzales, de centredreta i d’esquerres, amb unes intencions de vot molt similars (entre 28 i 31 escons segons el CIS). Els dos partits nacionalistes, en qualsevol cas, es quedarien lluny de la majoria absoluta (38 escons). En aquest escenari, el PNB busca revalidar la seva victòria i reeditar el pacte de govern amb els socialistes (10 escons en l’actualitat). Aquesta excepció basca, a més, es tradueix en uns resultats diferents segons l’àmbit electoral. En les eleccions generals del 23 de juliol de l’any passat es va produir un triple empat d’escons entre el PSE, el PNB i Bildu (5 cada un), amb els socialistes com a primera força en percentatge (25,3%), seguits de penebistes (24%) i de l’esquerra abertzale (23,9%). Ara, en clau interna basca, una part del vot útil del PSE de les generals –es va mobilitzar per frenar un govern del PP i Vox– tornarà a l’esfera nacionalista. El PP basc, mentrestant, seguiria com a quarta força mentre Sumar, Podem i Vox pugnarien només per entrar en el repartiment. L’excepció basca, en el pla programàtic, es concreta en el caràcter singular del PNB. Es tracta d’un partit de centredreta, ben connectat amb els poders econòmics del País Basc, però que cultiva des del govern una política social en sintonia amb les seves arrels democristianes i el pes històric del sindicalisme nacionalista (ELA-STV). En aquest context, s’explica que en la pugna per l’hegemonia electoral entre el PNB i Bildu, l’esquerra abertzale insisteixi més en les polítiques socials que en la independència. La seva tesi: només podran promoure-la si prèviament es consoliden com a partit de govern. I existeixen, finalment, dues excepcions basques més: els tres principals partits han renovat els seus candidats a president. El PNB ha substituït el lehendakari sortint, Iñigo Urkullu, per un dels seus deixebles, Imanol Pradales, mentre que el PSE i Bildu també estrenen candidats: Eneko Andueza i Pello Otxandiano. I sigui quin sigui el resultat, no tindrà res a veure amb els escenaris que dibuixen els que analitzen la realitat d’Euskadi com si ETA no hagués deixat d’existir.

L’excepció basca

Les particularitats del mapa electoral basc impediran fer extrapolacions en clau espanyola

El més llegit