¿Quan calla un mort? Les amenaces ja no li valen, perquè està mort. Tampoc les paletades de terra ni les pedres que cobreixen el seu clot. No importa la pluja ni el sol, ni el silenci imposat sobre ells, ni les lleis que els neguen la seva existència espectral. A un mort no el calla ningú i, si són molts, el seu clamor s’ensordeix, perquè mai cessa. Tenen tota l’eternitat per continuar cridant. I ja no tenen por.