El problema de la vivenda no és nou. L’escassetat de solucions habitacionals, per utilitzar l’eufemisme modern, és un fenomen estretament vinculat al desenvolupament industrial i a les migracions massives del camp a la ciutat que van donar lloc en moltes metròpolis a l’aparició de nous barris improvisats. Aquests es caracteritzaven en la majoria de casos per la insalubritat i l’escassetat de serveis –que progressivament s’han anat corregint– i per les construccions de dubtosa qualitat. Una cosa que recull el mateix concepte de cases barates que servia per referir-se a moltes d’aquestes barriades. Des dels seus inicis, moltes d’aquestes edificacions presentaven greus deficiències estructurals tant pel que fa referència a les tècniques constructives, moltes en desús, com a la naturalesa dels materials utilitzats. Aquestes deficiències s’han anat accentuat amb els anys, i han anat generant problemes de seguretat als habitatges. I no es pot dir que sempre hagin rebut atenció per part de les administracions, que en molts casos n’eren responsables.