L’any 1993, Modest Prats, sacerdot, teòleg, professor d’Història de la Llengua, "una de les veus més poderoses i contundents de la cultura catalana", com va dir Xavier Folch, publicava una correspondència que havia mantingut (o no) amb un seu col·lega alsacià, mossèn Jean, de Mulhouse. No està comprovat que les enviés per correu, perquè més aviat eren l’excusa retòrica ("he fingit una relació epistolar") per parlar del país, de valors, d’Europa, de Catalunya. Les va reunir amb el títol de Quatre cartes i una postal a la societat catalana. Valors i contravalors, perspectives i tendències. Hi he tornat ara que farà deu anys que Modest Prats va morir, un 29 de març. La gran majoria de les coses que hi diu, de les reflexions que ofereix, dels dubtes que planteja, són vigents avui, més de trenta anys després. I el que corglaça l’esperit és que la realitat que descriu, amb tots els desencisos, amb alguna esperança, s’assembla molt a l’actual.