Va pujar a un escenari, va reconèixer estar embargat per l’emoció –és el que té ser l’estrella del moment– i va comunicar la seva candidatura a la Generalitat. Però clar, parlem de Carles Puigdemont, l’anunci no podia quedar reduït a una simple informació. ¿Què seria d’ell sense un halo d’èpica que l’elevi un pam de la realitat? "Tenim l’oportunitat de fer possible la restitució d’aquella presidència injusta, il·lícita i il·legalment destituïda pel 155", va clamar com el que veu les aigües obrir-se de sobte. Doncs sí, el vell arsenal de sempre: victimisme i atac a ERC. Perquè si cal "restituir" la seva presidència és que l’actual, en el millor dels casos, és paper mullat.