Cal fer-hi alguna cosa. Em nego a normalitzar la putrefacta baralla entre els dos partits que han governat Espanya des que tenim democràcia. Una baralla en la qual un sector no petit del periodisme participa de manera entusiasta, no ens enganyem. No sé quina és la solució i suposo que tampoc hi ha varetes màgiques per enterrar tanta malvolença d’un dia per l’altre, però això ha de parar. La caldera de Madrid amenaça d’escampar per tot Espanya el virus de l’odi més caïnita pel simple fet de pensar diferent. Hooligans al poder. Sé que hem d’insistir que les responsabilitats no són les mateixes i que la (ultra)dreta fa anys que insisteix amb la matraca de "Govern il·legítim" cada vegada que perd el poder. Els ha sigut igual grapejar el dolor de les víctimes d’ETA o de l’11M, han trobat un filó amb els somiejos independentistes del procés i ara, alliberats de filtres i complexos, identifiquen directament el PSOE amb putes i drogues, a sac.