L’Estat contra la banca

El Govern torna a avivar el populisme amb els sous dels banquers. El FROB, organisme dependent del Ministeri d’Economia i titular de la participació de l’Estat a CaixaBank, va votar en contra de la política de remuneracions dels consellers de l’entitat a la junta d’accionistes, celebrada divendres passat a València. La proposta consistia a actualitzar el sou fix i variable del president, José Ignacio Goirigolzarri, i del conseller delegat, Gonzalo Gortázar, per al 2024. La part fixa creixia un 3% per al president (fins a 1,78 milions d’euros) i un 5% (fins a 2,5 milions) per al conseller delegat, mentre que la variable ho feia un 3% (fins a 346.100 euros) i un 24,9% (fins a 1,19 milions), respectivament. L’any passat Goirigolzarri va cobrar un total de 2,25 milions i Gortázar, 4,14 milions. El FROB, propietari del 16% de CaixaBank, ja es va oposar als sous el 2021, que tot i així van ser aprovats, igual que ha passat ara. L’organisme defensa la seva negativa perquè l’augment plantejat és molt superior al de la mitjana de la plantilla i perquè així actua en coherència amb el Govern, contrari a les altes retribucions de les grans empreses. El FROB no qüestiona, en canvi, la gestió dels dos executius, que van portar el banc a guanyar 4.816 milions el 2023, un 54% més. El vot de l’Estat no és més que un gest cosmètic per a la galeria, insuficient per tombar una proposta que encertadament han recolzat la majoria dels accionistes. CaixaBank necessita mantenir una retribució adequada i similar a la dels principals competidors amb qui té una mida o negoci comparable. Només així podrà atraure i fidelitzar el talent que el banc precisa per continuar amb la generació de valor a llarg termini i per garantir la rendibilitat sostinguda en el temps. En cas de no ser així, difícilment l’Estat podrà avançar en el seu objectiu de maximització de la recuperació de les ajudes públiques que va donar al sector.

El més llegit