En una ràpida enquesta que no té cap valor demoscòpic, però que em serveix per copsar el sentiment de molta gent, si més no de la gent que va propiciar les ànsies del procés, des de la més noble, genuïna i naïf predisposició a la independència, aquella gent que va formar part de la cadena humana, que cada 11 de setembre seguia les indicacions dels organitzadors en una mena de gimcana anual, aquella gent que va decidir anar als col·legis l’1 d’octubre i que va viure amb eufòria els breus segons de la declaració i, després, el desconcert i la ràbia de tot plegat, en una enquesta, així doncs, em trobo més aviat amb una pregunta que no pas amb una resposta. ¿I què han fet els altres? I encara una altra pregunta: ¿Hi podem confiar o què? Ben al contrari, pensen que Puigdemont sí que farà coses i que el sol fet que es planti no pas a Elda, sinó, posem per cas, a Castelló d’Empúries (que també era bisbat i també té una catedral) serà un revulsiu que els farà reviure aquella somni col·lectiu després convertit en malson.