Doncs res, ja hi som tots, i les cartes sobre el tapet: o Salvador Illa o Pere Aragonès o Carles Puigdemont, que dijous va anunciar al municipi francès d’Elna, on es van custodiar les urnes de l’1 d’octubre del 2017, que encapçalarà la candidatura per Junts, i declina així revalidar la condició d’eurodiputat. Si guanya les eleccions catalanes del 12 de maig, diu, està disposat a tornar per "acabar la feina" i treure Catalunya de la "letargia". Home, en això de l’ensopiment té raó... Els beduïns del vell oasi català ja fa temps que estem sumits en una mandra esmorteïda, gairebé existencial, les causes de la qual caldria buscar precisament en el rupturisme unilateralista, en l’experiment que va jugar de manera irresponsable amb les il·lusions d’una part dels catalans, menyspreant l’altra meitat. A l’ombra de les palmeres assedegades, a l’oasi continuem munyint les cabres i esquivant les espines de les figueres de moro, a veure-les venir, amb poc entusiasme, mentre ERC aspira ara a ser Convergència i abraçar el pragmatisme del peix al cove. Les urnes diran el què. I l’intricat sender judicial de l’amnistia.