Totes les ciutats tenen espais dolorosos, llocs que no voldries visitar mai, oficines de l’atur, hospitals, cementiris‒ i per això intenten ser acollidors. A Barcelona, però, n’hi ha un que sembla dissenyat per deprimir-te: el dipòsit de la grua municipal. L’administració pública no fa cap esforç per dissimular o ennoblir el tràngol que significa haver de pagar una xifra desmesurada de diners per recuperar el teu vehicle. Des del moment que hi arribes fins que te’n vas, l’escenografia et vol anorrear, fer-te pagar la culpa d’haver tingut una badada ‒o ni això: que algú s’hagi aprofitat de la teva bona fe com a veí‒.