Un finançament just

El Govern de la Generalitat ha posat sobre la taula la seva proposta de "finançament singular" per a Catalunya. És veritat que quan es va programar la presentació encara no s’havia produït l’avanç electoral, però també és cert que la decisió del president Aragonès –ara candidat en precampanya– de mantenir-la a l’agenda situa la proposta en el context de les eleccions del 12M. No és el millor marc perquè fructifiqui un procés de negociació –el PSOE i ERC han acordat posposar la taula de diàleg fins després de les europees–, però sí que és el moment oportú perquè els partits expliquin quina és la seva proposta per finançar els serveis públics. És una assignatura pendent. A inicis de mes, una vintena d’entitats van reclamar ja un nou model de finançament i van constatar que l’actual "no és ni transparent, ni equitatiu ni eficient" i "representa un obstacle per al progrés econòmic i el benestar social de moltes comunitats autònomes, entre les quals Catalunya". Sense decantar-se per una via concreta, demanaven un nou sistema, bé a través d’una "profunda reforma" de l’actual o mitjançant "un model federal o un pacte fiscal". És aquesta última via, que recorda el concert basc, la que inspira la proposta del Govern. En concret, la Generalitat demana la gestió de tots els impostos generats al territori català (prop de 52.000 milions) i negociar tant el pagament dels serveis de l’Estat com la quota a la solidaritat interterritorial. El Govern va remarcar el caràcter solidari del model –una forma implícita de diferenciar-se del concert basc–, cosa que va provocar la rèplica d’Imanol Pradales, candidat en campanya del PNB, que va argumentar que el País Basc aporta més recursos a l’Estat que els que els correspondria per població, que finança el fons de compensació interterritorial sense que reverteixi en la seva comunitat i que assumeix un risc unilateral: "Si no ho fem bé, no ve l’Estat a rescatar-nos". El concert basc, a diferència del "finançament singular" que proposa ara el Govern, està blindat per la Constitució. No n’hi ha prou d’utilitzar eufemismes per esquivar els esculls legals, però és una realitat que, sent qüestionable la viabilitat d’aquest model singular, Catalunya necessita un finançament just (més recursos i més transparència) per administrar les seves competències pròpies, començant per la llengua i la cultura, o per afrontar el diferencial del cost de la vida. La millor manera de reclamar aquest finançament just passa per gestionar des de l’excel·lència els recursos que ja es disposen. La singularitat catalana i la diversitat del conjunt d’Espanya troben en els instruments del model federal el marc per conciliar-se. El debat que obre ara la proposta del Govern d’ERC ha de propiciar que el PSC, com a alternativa de govern, concreti el seu model de finançament en el marc federal que encapçala. Ni uns poden jugar amb les paraules ni d’altres mantenir-se al terreny dels conceptes genèrics. Ningú pot oblidar, tampoc el PP, que un model de finançament just per a Catalunya –un dels motors econòmics d’Espanya– reverteix en el conjunt de l’Estat. Ofegar aquest motor amb un infrafinançament no només perjudica els ciutadans de Catalunya sinó els de tot Espanya.

Un finançament just

Una campanya no és el millor context per negociar, però sí perquè cadascú exposi la seva proposta

El més llegit