El bon mag no distreu l’atenció del públic, sinó que mira de centrar-la en l’element màgic. Si ho aconsegueix, el cervell dels espectadors fa la resta: posa llum en allò en què està enfocat i enfosqueix la resta. A la seva manera, els polítics també miren d’embolcallar-nos en els seus jocs de màgia. Pugnen per l’atenció de la ciutadania i miren de dirigir-la cap als temes que més els interessen. Fins aquí, res a objectar. El problema arriba quan la urgència i les mals arts s’apropien de l’aspirant a mag i, incapaç de mostrar un element que captivi el públic, decideix abocar paletades de terra sobre l’escenari per confondre i amagar les seves misèries. Si, a sobre, substitueix la terra per femta, la fetor carrega l’aire fins a fer-lo irrespirable.