La mobilitat, a la deriva

L’esdevingut al Mobile World Congress obliga a reflexionar sobre l’eficàcia de les decisions que es venen adoptant en el camp de la mobilitat urbana. A mesura que acaba la jornada al recinte firal, els congressistes es van incorporant a una interminable cua de més de mitja hora de la qual esperen sortir en un taxi rumb al seu hotel. Així un dia després de l’altre, i no és el primer any que passa. Desgraciadament, aquesta escassetat de taxis no només es produeix quan hi ha grans esdeveniments: locals i visitants pateixen impotents la falta de vehicles en les hores punta dels dies feiners, els caps de setmana, de matinada, etc. Les administracions que a Catalunya han intervingut en l’assumpte ho han fet des d’una posició qüestionable. Som molts els que pensem que es protegeix en excés a uns, mentre que a d’altres se’ls dispensa una indissimulada animadversió. No es qüestiona el bon servei que ofereix el taxi, però els grans oblidats d’aquesta història, i per tant els més perjudicats, són els usuaris. Si se’ls tingués en compte, s’estarien prenent decisions radicalment diferents. La irrupció de les noves tecnologies ha fet efecte en aquest sector i en molts d’altres. Serveixi com a exemple la consolidació del delivery, un servei que antany només oferien les pizzeries i que ara permet accedir, a través d’aplicacions, a una infinitat de propostes gastronòmiques. Molts restauradors que van maleir el canvi d’hàbits ho han acabat assumint i, després d’adaptar la seva operativa, ofereixen el doble servei (el consum in situ i a domicili). La desafortunada reacció del consistori barceloní ha consistit a crear noves i oneroses càrregues que, quan entrin en vigor d’aquí un any, posaran en perill la continuïtat d’aquest complement per a la restauració tradicional. En el seu moment, l’Autoritat Catalana de la Competència va destacar la falta de necessitat, proporcionalitat i eficàcia de la mesura; l’executiu local es va fer el desentès i ara haurà de justificar la seva actuació davant els tribunals. I és que, tal com ha advertit la justícia comunitària, el procedir de les nostres administracions amb relació a les empreses de VTC resulta contrari als principis de l’economia de mercat que presideix la Unió Europea. En aquesta hostilitat envers l’anomenada economia de plataforma, s’aprecia fins i tot un deix ludista: es fueteja a les empreses que pretenen implantar-se a Catalunya perquè, asfixiades per innombrables traves, es rendeixin i se’n vagin per on han vingut. Tot això davant la incomprensió d’uns ciutadans les llegítimes dels quals aspiracions no troben resposta per part d’aquests mateixos governants. Fa temps que Barcelona demanda més llicències de taxi i també altres maneres de moure’s. Es necessita una nova regulació que, sense enfonsar el sector tradicional, permeti el creixement de les empreses de VTC. La ciutadania ho reclama, la justícia europea l’imposa..

La mobilitat, a la deriva

L’hostilitat envers les VTC perjudica els ciutadans

El més llegit