Fa un munt d’anys, abans que caiguessin el mur de Berlín i Thatcher, vaig tenir un cap formidable al diari que començava la lectura de la premsa diària pels obituaris. En retallava alguns; eren temps de paper. Ara, en ple declivi de la cel·lulosa i l’esperit crític, quan els quioscos s’esllangueixen, transformant-se en botigues de souvenirs o en cafeteries cuquis, sorprèn com continua havent bufetades als bars per agafar un diari a l’hora de l’esmorzar. Però parlàvem del cap, que solia calcular l’edat mitjana de les necrològiques.