Tot just s’ha desplegat el mapa polític resultant de les eleccions del 2023 (les municipals i autonòmiques i les generals) i el 2024 s’ha convertit ja en un any electoral. Els ecos de les eleccions gallegues del 18 de febrer encara reverberen com a ecos llunyans quan ens disposem a encadenar tres cites electorals consecutives: el 21 d’abril les eleccions al País Basc, el 12 de maig a Catalunya i el 9 de juny les europees. La governabilitat se suspèn (d’entrada, Pedro Sánchez ha prorrogat els Pressupostos, ni més ni menys) i els partits entren en ebullició electoral, d’altra banda, el seu estat natural.
La tribuna
Vitòria, Barcelona, Brussel·les
La successió de cites electorals permet canviar la conversa a un Govern sense alè i obligat a prorrogar els pressupostos
Un escenari de bons resultats socialistes i d’irrellevància del PP a Euskadi i Catalunya permetria al PSOE afrontar les europees pujat a una onada millor que l’actual
El més llegit
- Nou avís de la policia per als que han de renovar el DNI o el passaport
- Europa retira del mercat la vacuna de la covid d’AstraZeneca
- Peris confessa que va abusar de nens des del 1972
- La sanció a Sainz pel GP de Miami afegeix més polèmica sobre la FIA
- Joves polítiques s’obren pas en les llistes electorals del 12M