La convocatòria d’eleccions ha causat desconcert i enuig. Ningú entén per què s’han tombat uns pressupostos expansius, tant en política social com en inversions. Si Catalunya fa tant temps que suporta uns governs mediocres, no venia ara d’esperar uns mesos més. Podíem aguantar fins a principis del 2025, i mentrestant disposar d’uns comptes polits que incrementaven la despesa en partides que milloren la vida de la gent. A més, tots els milions són pocs per lluitar contra les conseqüències de la sequera. L’oposició al Hard Rock que esgrimien els Comuns era una excusa improvisada i mediocre. Aquest projecte ja existia l’any passat, i els de Jéssica Albiach no van tenir objeccions a votar els pressupostos del 2023. Però Ada Colau, que per raons personals no ha sabut marxar del consistori, no suportava la idea que a Barcelona no hi hagués tripartit. L’exalcaldessa l’estava exigint des de finals de l’estiu passat, amb una crítica ferotge a l’alcalde socialista Jaume Collboni. Com que a ERC tampoc estaven per la feina, els Comuns van decidir amenaçar de rebutjar els pressupostos de la Generalitat.