Un breu resum de l’aventura. El 1993, sent Oriol Bohigas regidor de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona, amb Maragall d’alcalde, va pensar en la creació d’un nou museu. Va proposar anomenar-lo Folch i Torres i que agrupés diversos museus de Barcelona, el d’Arts Decoratives, Ceràmica, Tèxtil i Arts Gràfiques. I a més va encarregar crear una col·lecció de peces "de disseny", la primera de l’Estat espanyol. En aquell moment ja hi va haver un gran enrenou, cada responsable dels diferents museus va veure perillar la seva autonomia. I si a sobre s’hi afegia aquesta modernor del disseny –recordem allò de l’"estudies o dissenyes" del moment– encara els feia més por. Per tant, la polèmica respecte a això, avivada ara de nou, ja ve de lluny. L’assumpte es va quedar a mitges, Bohigas va dimitir per falta de pressupost. Posteriorment, Ferran Mascarell va encarregar un projecte on va participar molta gent del sector, coordinat per un gestor cultural. Marta Montmany, directora del Museu d’Arts Decoratives, va ser al seu torn la primera directora de l’embrionari nou museu, al Palau de Pedralbes, fent una excel·lent tasca iniciàtica.