Aquests dies recordava quan el referent Nando López, el Dia de l’Orgull, va fer una reflexió molt valenta. Parlava de la LGTBI-fòbia, del negacionisme, de les polítiques contra els drets però, també, de la banalització: "Fart del love is love de l’esponsorització festivalera i superficial, de cobrir amb brilli brilli i coloraines vanes una reivindicació tan essencial com la del dret a ser. Fart d’icones de posar i treure, que es prefereixi la imatge oportunista de certs personatges mediàtics i, sovint, conscientment ambigus al compromís i la bel·ligerància constant de tantes persones que sí que ens han obert i obren camí". Les seves paraules em recordaven a quan Sangay Lily denunciava l’explotació de l’Orgull.