L’ocupació bé, però…

Les dades d’ocupació de febrer són esperançadores, ja que el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va pujar en 103.000, l’augment més gran en un febrer des del 2007, abans de la gran crisi. I el total de cotitzadors va arribar a 20,71 milions, la xifra més alta registrada mai en un febrer. Entre els sectors que més hi han contribuït hi ha l’hostaleria (29.000 nous cotitzadors) i en una xifra similar l’educació, però també la indústria (13.000). Ha sigut doncs un febrer positiu, tot i que l’optimisme s’ha de matisar perquè pot compensar la tradicional caiguda de gener, que va ser més elevada que altres anys, i potser es deu també a un avançament dels contractes de Setmana Santa, que aquest any és molt primerenca. Però l’augment de 532.000 empleats en els últims 12 mesos és una dada menys temporal que indica que l’ocupació és un dels motors de l’economia que aquest any –sigui l’1,5% de la majoria dels analistes o el 2% que manté el Govern– serà una de les que més creixin d’Europa. I dades sectorials molt recents –com el trànsit als aeroports d’Aena o les vendes d’automòbils– indiquen que el turisme i el consum continuen sortint de la crisi de la pandèmia i de la invasió d’Ucraïna. L’atur també ha tingut una evolució satisfactòria perquè el nombre d’aturats va descendir en 7.500 el mes i en 150.000 en els últims 12 mesos, amb la qual cosa el total d’aturats es troba en el mínim de 2,67 milions. Els aturats baixen menys (150.000) que l’increment d’afiliats a la Seguretat Social (538.000) perquè puja la població activa, la que vol treballar, cosa que indica dinamisme. Espanya crea ara molta ocupació, però seria absurd llançar les campanes al vol (ho ha fet la ministra de Seguretat Social) perquè la nostra taxa d’atur (11,7%), tot i que ha baixat molt (en la gran crisi va arribar al 27%), continua sent –com és habitual– el doble de la mitjana comunitària (6%). A més, aquest atur –alt per a la mitjana europea– casa malament amb l’escassetat de mà d’obra en molts sectors i no només els que exigeixen més qualificació. Alguna cosa funciona malament a Espanya. Hi ha molts aturats, tot i que menys, i falten treballadors. ¿Alguna protecció social desactiva certs sectors de la població? És una qüestió que caldrà analitzar sense prejudicis. Una altra bona dada és que la inflació, tot i que el preu dels aliments continua alt, va baixar al febrer al 2,8%. La subjacent també va descendir, el 3,4%, però estem una mica per sobre de la mitjana de la UE (2,6%). És un avenç perquè a mitjans del 2022 –després de la invasió d’Ucraïna– l’IPC va arribar a superar l’insofrible 10% que va ser encara molt superior en un bé tan bàsic com els aliments. Però aquell tret de la inflació ha perjudicat el poder de compra de moltes llars. Per això l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE constata que el 26,5% dels espanyols estan en risc de pobresa, una mica més que l’any anterior. I els que tenen carència material i social greu han passat del 7,7% al 9%. El creixement, l’augment de l’ocupació, la pujada de les pensions i el salari mínim i l’ingrés mínim vital no han reduït la pobresa i la desigualtat. La causa és la gran inflació, que sempre castiga més els que menys tenen.

L’ocupació bé, però…

L’efecte acumulat de la inflació ha fet créixer la pobresa malgrat l’augment del nombre d’ocupats

El més llegit