El Codi Civil de 1889 va establir la responsabilitat patrimonial universal: "Del compliment de les obligacions en respon el deutor amb tots els seus béns presents i futurs". Aquest principi era una condemna a vida per a molts deutors i fomentava l’economia submergida. La suavització d’aquesta rigidesa va fer un salt endavant amb la directiva europea de la segona oportunitat. A Espanya va ser el text refós de la llei concursal del 2020 el que va tractar per primera vegada de l’exoneració del passiu insatisfet (els deutes) de les persones físiques.