Pedro Sánchez va obtenir la investidura al límit del políticament raonable, al fil del filferro. El primer requisit per arrencar amb èxit la legislatura era aclarir al més aviat possible la llei d’amnistia, desplaçant el debat a l’agenda socioeconòmica. La seva capacitat de resistència estava demostrada. Però l’inici del mandat està sent horrible, i amenaça de danyar la legislatura. La imputació de Carles Puigdemont per terrorisme que acaba d’efectuar el Suprem complica les negociacions a pocs dies que venci el nou termini. Les sortides imaginatives són difícils. No sembla probable que Junts accepti una llei que no garanteixi una amnistia "integral", absoluta i immediata. Una altra cosa és si el PSOE hi transigirà, davant el risc que els tribunals l’acabin tombant. El més probable és que acabin trobant un punt d’acord, imprescindible per a tots dos. Puigdemont també necessita ser pragmàtic davant els seus, i Sánchez sap que sense amnistia no tindrà Pressupostos, que ara li urgeixen per demostrar que hi ha legislatura.