"Però, ¿qui volen enganyar? No aconseguiran convèncer la gent. A mi del futbol el que m’interessa és veure jugar Bellingham". Sens dubte, tenir amics que estan als antípodes del que tu penses és una opció molt saludable per cultivar les relacions socials; tot i que de vegades suposa un esforç considerable. Perquè costa acceptar que aquest amic no entengui que la ràdio –també TVE, és clar– apostés per retransmetre el partit amb què la selecció femenina va acabar conquerint la Lliga de les Nacions. Em vaig abstenir de trucar-li l’endemà, quan la foto de les campiones presidia les primeres pàgines de molts diaris; intueixo que les va haver de considerar una concessió més a l’exagerada onada feminista que, segons ell, ens envaeix, a cavall d’una nova correcció política. Crec que el meu amic està lluny de ser un misogin recalcitrant, però forma part de la nombrosa tropa d’homes que se senten incòmodes. Em resulta més preocupant que nanos molt més joves que ell es posessin del costat de Dani Alves quan va ser acusat –i fins i tot ara que ha sigut condemnat– per violar una noia en una discoteca.