Quan, fa més d’un any, un company endocrinòleg em va dir que cada cop tenia més dones que arribaven a la clínica demanant-li una injecció per aprimar-se que havien sentit que feia meravelles, el primer que vaig pensar va ser que era una altra d’aquelles modes que venen dels Estats Units impulsades per algun famós de figura envejable disposat a creure’s qualsevol cosa. Però el meu amic em va assegurar que aquest cop anava de debò: es tractava d’un fàrmac originalment pensat per tractar la diabetis però que, com a efecte secundari, feia perdre pes d’una manera ràpida. Quan havia començat a córrer la veu (fins i tot Elon Musk va dir que se’l prenia), la gent amb sobrepès havia anat a demanar als seus metges que els el receptés d’estranquis. Finalment, veient que realment funcionava i responent a la pressió popular, se n’havia acabat aprovant oficialment l’ús per tractar l’obesitat.