De fet, tot prové del llatí i de la seva vulgarització. Posem-ne dos exemples. Vinea, que vol dir vinya, va derivar en aquesta grafia en català, o en viña en espanyol. En francès, va fer vigne. La paraula anyell, en un altre cas, ens arriba del llatí agnellus i fa añojo en espanyol i agneau en francès. Podríem posar-ne més exemples sobre la taula. Determinats grups de lletres i combinacions es transformen en un so nasal palatal que, en la llengua espanyola, a diferència dels dígrafs que fan servir el francès i el català, s’escriu amb una ñ. Aquesta és una lletra que no existeix en la gramàtica francesa. I ja sabem que hi ha estats plurinacionals, autonomies més o menys respectades, regions amb un cert estatus, estats centralitzats i, molt més enllà, França.