Les migracions causades pels canvis climàtics que té el planeta constitueixen un desafiament que es mesura en milions d’éssers humans, segons les dades més acreditades. Entre 20 i 25 milions de persones es veuen obligades a desplaçar-se, cada any, com a conseqüència d’inundacions, tempestes, huracans, o l’avanç de la desertització allà on vivien. La gran majoria busquen empara en altres llocs més segurs del mateix país, mentre que d’altres emigren cap a altres països. Amb el previsible agreujament de les condicions climàtiques i la multiplicació d’episodis cada vegada més aguts de sequera o de desbordament de rius, els científics preveuen que aquesta xifra augmentarà. Així i tot, com sol passar, la realitat s’anticipa a polítics i legisladors. No hi ha, actualment, lleis o tractats internacionals, que reconeguin el fenomen i permetin donar algun tipus de resposta fonamentada al fenomen migratori originat per la crisi climàtica. Hi ha tota una panòplia jurídica, nacional o europea, que permet, fins a cert punt, tractar la immigració motivada per raons econòmiques, per la violència o la persecució, però si un txadià arriba al nostre país i afirma que ha hagut d’abandonar les seves terres perquè aquestes han quedat sepultades per l’avanç del desert, no disposem de cap norma per actuar. Només podem fer-ho si argumenta que això l’ha portat a patir algun tipus de violència o persecució (cosa que passa, en alguns casos).