En L’escopeta nacional, la formidable pel·lícula de Berlanga, l’actor José Sazatornil encarnava un venedor català de porters automàtics (Jaume Canivell) que desembutxaca un dineral a uns capitostos franquistes a fi de greixar les bieles d’un pelotazo. Les porteres solien ser tafaneres, i els serenos de llavors, capaços d’obrir la porta al mateix Jack l’Esbudellador a canvi d’una propina, al·legava Canivell per colar el seu producte, mentre preparava, sobre les brases de la xemeneia, uns rovellons recollits durant la jornada campestre. La manduca i la trafica congenien la mar de bé en aquests pagaments, però els protagonistes del cas Koldo, el penúltim episodi de corrupció, es van desmelenar en un restaurant asturià de Madrid. A La Chalana, on es van col·locar micròfons com a La Camarga de Barcelona, avui reconvertida en la marisqueria El Cangrejo Loco, se serveixen cranques, bous de mar, nècores femelles, escamarlans que ballen la muiñeira i gambes vermelles, que els bergants van pagar –cras error– amb bitllets de 500 euros, en altre temps anomenats Bin Laden (perquè molt pocs el van veure en persona). La primera llei natural de la pispamenta exigeix cautela, dissimulació.