Tots tenim un trauma turístic, un lloc arruïnat i assolat per la sobreexplotació i l’ànsia de negoci del qual vam voler fugir tot just trepitjar-lo. El meu és el famós Llac Blau de Malta, a la petita illa de Comino, entre les illes de Malta i Gozo. Es tracta d’una petita badia d’aigües cristal·lines d’aspecte paradisíac a la qual s’accedeix amb vaixell. Quan el vaig visitar (no crec que hagi canviat gaire), el lloc estava ple de turistes, que s’acomodaven en gandules i para-sols de lloguer que no deixaven ni un centímetre lliure o a les zones rocoses que envoltaven el mar, un al costat de l’altre, gairebé tocant-se. Als pocs espais lliures s’alçaven xiringuitos que servien begudes i menjar a preu d’or, dotats de grans altaveus que escopien música de ball (txunda-txunda) a tot volum. El llac en si, una bonica badia, estava freqüentat com un vagó del metro a la tornada de la feina, on era gairebé impossible nedar unes braçades sense xocar amb algun turista.