Gairebé tots nosaltres hem tingut una conversa l’última setmana sobre la possibilitat que es cremi l’edifici en què vivim com es va cremar el de València. Han sigut debats en què s’han entremesclat l’empatia amb els afectats i el pur egoisme de quedar-nos sense res de la nit al dia. Des d’aleshores s’ha desencadenat una certa psicosi que, com en molts altres casos, té una base de prudència però també algunes dosis de temeritat. Algun mitjà conservador fins i tot ha arribat a demanar una revisió general del parc d’habitatge i ha vinculat l’accident amb la bombolla immobiliària de principis de segle.