Baixo al súper a buscar les quatre menudeses que sempre falten, inclòs un rotllo de bosses d’escombraries. N’escullo unes de color blau maó proletari, les que em semblen més fortes i opaques, però de tornada a casa descobreixo que el seu veritable esperó comercial no rau tant en la resistència com en la velocitat. Speed roll es diuen: les bosses van enrotllades una a una, en lloc de cosides per una línia microperforada en una llarga rastellera. Ah, bé, d’acord. Més tard, el mateix dia, a l’hora del telenotícies, la tele parla d’una fira d’hostaleria i restauració a l’Ifema de Madrid, on s’ha presentat el primer robot del món que prepara un cubata en 30 segons –així es destrossa la litúrgia del gel, l’abocament i la dringadissa cristal·lina (aquest afegitó és cosa meva)–, un dispensador capaç de servir fins a 400 copes sense la intervenció d’un humà. L’artefacte es fabrica el seu propi gel, aclareixen, i evitarà cues davant la barra en discoteques i festivals de música. Ah, bé, d’acord.