Hi ha un joc infantil que consisteix a unir punts dispersos fins que s’aconsegueix fer visible la silueta amagada d’un ocell, d’una casa, d’un castell o un unicorn. L’infant connecta els punts de la superfície en ordre numèric i, tot i que pot intuir que la boira del paper en blanc acabarà essent un porquet o un bosc, no és fins que arriba al final que descobreix que ell mateix ha estat capaç de dibuixar el que ara apareix amb nitidesa. El lector moltes vegades és aquest infant. En llibres com Un país estranger (Tusquets), de Miquel Berga, es pot viure aquesta experiència, quasi una epifania. Berga és professor honorari de la UPF i ha dedicat bona part de la seva trajectòria acadèmica a estudiar la influència de la Guerra Civil en la literatura anglesa. Em quedo curt. Ha centrat molts dels seus esforços intel·lectuals a mirar de comprendre com les malvestats i les misèries del segle XX s’han vist reflectides en les obres i el pensament d’autors com Orwell, Auden i Langdon-Davies. Encara recordo una excursió al front d’Aragó que ell va comandar fa anys, amb visites a Barbastre i a l’hospital, a prop d’Osca, on va estar ingressat George Orwell, víctima d’un tret al coll. En parlava, de les escaramusses, de les trinxeres, amb el coneixement de l’erudit i amb la passió de qui és conscient que allà s’havia lliurat una batalla decisiva per la llibertat i la civilització. Ha escrit molts llibres sobre tot això que els dic. Ens ha ensenyat la història increïble de dos anglesos, Nancy i Archie Johnstone, que munten un hotel al "paradís blau" de Tossa de Mar el 1935 i que es veuen empesos, amb l’esclat de la guerra, a passar "de l’hedonisme i l’aventura al compromís polític i social". Ha reflexionat sobre les relacions entre Orwell i Auden, entre intel·lectuals que abracen compromisos polítics enfrontats. I molt més.