Feijóo guanyaper partida doble

Les eleccions gallegues eren la primera cita electoral després que Feijoo guanyés, sense majoria, les eleccions de juliol i després de la posterior investidura de Sánchez. Tenien així una doble lectura: la de les autonòmiques, qui governaria Galícia, i la de la relació de forces entre Sánchez i Feijoo després de l’inici de la legislatura. El resultat ha sigut que Feijóo ha guanyat per partida doble i Sánchez ha perdut. Anem a les autonòmiques. El PP, liderat per Alfonso Rueda, ha vençut amb claredat a l’obtenir la majoria absoluta amb 700.000 vots i 40 escons. Amb un 47,36% manté gairebé la mateixa quota que el 2020 (47,95%) malgrat un notable augment de la participació (nou punts, fins al 67%) que en principi hauria de beneficiar l’esquerra. Treu dos diputats menys que el 2020 (42), però dos més que els necessaris per a la majoria absoluta (38). I 70.000 vots més que el 2020. El centredreta galleguista s’ha mobilitzat, doncs, tant o més que l’esquerra. I el BNG d’Ana Pontón ha crescut molt, però es queda amb el 31,6% del vot, 16 punts menys, mentre que el PSG s’ha d’acontentar amb un 14%, 33 punts per sota. El PP perd dos escons, però dels sis que guanya el BNG, cinc són a costa del PSOE. L’esquerra només puja un diputat i l’altre que perd el PP ha anat a Democràcia Ourensana, un partit localista. Rueda ha guanyat amb claredat les autonòmiques, però això era el més lògic ja que el PP ha governat 36 dels 42 anys transcorreguts des de les primeres autonòmiques gallegues. Però les eleccions es jugaven també en clau nacional perquè tant Feijóo (lluita contra l’amnistia) com Sánchez (front contra la dreta) van traslladar allà els seus missatges principals. I des d’aquest prisma, la balança encara s’inclina més a favor de Feijóo. La distància entre el PP i el PSOE, que el 2020 va ser de 28 escons, passa a 31 i, mentre el PP puja vots a totes les províncies, el PSOE descendeix en totes menys a Lugo, la del seu candidat Gómez Besteiro. I això malgrat l’augment de la participació. En la confrontació entre els dos partits, el PP ha augmentat el seu avantatge sobre el PSOE, cosa que té no només una lectura autonòmica sinó també política. L’electorat gallec ha sintonitzat més amb Feijoo que amb Sánchez. Ningú pot assegurar que passés el mateix en unes de generals, però és cert que el PSOE va tenir en les eleccions de juliol 479.000 vots (el 29,9%) i ara s’ha quedat amb 207.000 (el 14%). I la derrota del PSOE és més forta perquè l’altre soci governamental, Sumar, queda fora del parlament a l’aconseguir només l’1,9%. Fins i tot per sota de Vox (2,2%). Per a Yolanda Díaz, que és gallega i ve de la política gallega, és un cop dur que no augura res bo per al futur de Sumar. La derrota política de Sánchez i Yolanda Díaz no pot atribuir-se només a la polèmica amnistia ja que el BNG, que li dona suport, ha pujat. La causa principal és que el Govern està donant mostres contínues de debilitat i que la coalició de la investidura (que hauria de ser el suport de la legislatura) ja està esquerdada. El decret llei sobre l’atur de Yolanda Díaz va ser tombat en el parlament perquè Podem va unir els seus vots a la dreta. I la llei d’amnistia encara no ha sortit perquè, feta per exigència de Puigdemont, es va trobar amb el rebuig de Puigdemont al costat del del PP i Vox. Una sensació de caos que resta al Govern molta credibilitat. Queda per a un altre dia l’anàlisi dels efectes que pugui tenir per a Sánchez la greu ensopegada de Galícia.

El més llegit