Quan parla d’Israel, l’alt representant de la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, no ho fa de nom. El 1969, Borrell va passar l’estiu en un quibuts pròxim a Hebron, on va coincidir amb la que seria la seva primera dona. El 1969, dos anys després de la guerra dels Sis Dies (1967), tot just havia començat l’ocupació israeliana de Cisjordània, la franja de Gaza i Jerusalem Est més enllà de la Línia Verda, les fronteres d’Israel reconegudes per la comunitat internacional. Europeista i creient en el multilateralisme, durant anys a Borrell se’l va considerar un admirador de l’Estat d’Israel, fins que la seva defensa de la legislació internacional i els drets humans el va fer caure al costat contrari de les simpaties dels amics d’Israel. El seu nomenament al capdavant de la diplomàcia europea ja va ser rebut amb suspicàcies per part de Tel Aviv i amb crítiques de la premsa israeliana, però ha sigut la seva postura ferma en contra de la massacre indiscriminada de civils a la Franja de Gaza la que l’ha inclòs en la llista (cada vegada més nombrosa) d’enemics públics de l’Estat hebreu.