Segons ha confirmat el mateix PP en un contacte informal amb periodistes, aquest partit, que fins ara s’havia mostrat en públic molt crític amb els indults als condemnats pel procés –i no pas en privat– podria estar disposat a plantejar-se l’esmentada mesura de gràcia per als dirigents independentistes. No es tractaria d’un indult anticipat, una possibilitat contemplada en la llei de l’indult de 1870 i referida a delictes de naturalesa política, i que, si s’hagués aplicat ja, podria haver estalviat moltes complicacions, sinó d’un indult postsentència condicionat al penediment i al compromís de no tornar a depassar els límits de l’Estat de Dret per part dels beneficiaris. I tot i que aquesta possibilitat sembla difícil perquè Carles Puigdemont i la resta de dirigents independentistes fugits han descartat sempre entregar-se i sotmetre’s a la justícia espanyola, que consideren il·legítima i responsable de cometre lawfare, el fet que el PP hagi reconegut la necessitat d’avançar cap a la "reconciliació" suposa un avenç substancial en la posició defensada pels conservadors i potser l’inici de l’únic camí possible perquè la "reconciliació" sigui veritable i no un mer exercici de supervivència política. Al cap i a la fi només una mesura que incorpori el PP i el PSOE per la part estatal i a Junts i ERC pel costat de l’independentisme tindrà prou legitimitat per garantir-ne l’aplicació i la durabilitat.