No sé per què, i segur que és material de primera per a una anàlisi de personalitat, però em disgusta llegir un llibre, veure una sèrie o una pel·lícula just quan s’acaben de publicar i tothom els comenta. Quan la indústria, sigui la que sigui, decideix que toca llegir o veure tal o tal sèrie, pel·lícula o llibre. Les coses bones i les dolentes t’arriben per terra, mar i aire, ocupen totes les converses, la gent s’ordena en el "que bona" o en el "no n’hi ha per tant", hi ha una onada que arrossega tothom a tenir-ne una opinió perquè, si no la tens, no estàs. És un no estar en el món, en el que toca, en allò del que la gent parla, en el que consumim la majoria i en el que defineix si ets o no ets. Potser és perquè, per feina, segueixo aquesta agenda de les novetats i potser no seguir-les es converteix en el meu cap de setmana mental.