De manera recurrent al llarg de la història, els urbanites girem la nostra mirada al món rural per reconstruir-lo de manera idíl·lica. Va passar, per exemple, amb el Modernisme en el penúltim canvi de segle. Escriptors com ara Jacint Verdaguer o Narcís Oller es van llançar a l’elogi desmesurat de la vida natural i rural. Santiago Rusiñol va recórrer amb els seus amics l’Espanya més profunda i va recopilar una sèrie de balls tradicionals gairebé tribals que es va fer reproduir pels obrers de Sitges a les festes modernistes. Identificaven el primitiu amb l’autèntic davant la pretesa artificiositat de la Modernitat. El fenomen s’ha reproduït ara amb la pel·lícula Alcarràs a què tot urbanita benpensant es refereix per fonamentar els seus arguments per explicar el que passa al camp català que va conquerir Barcelona entre aplaudiments dels fans de Carla Simón.